Malaltia limfàtica
La malaltia limfàtica, que pot ser primària, d'origen congènit o simplement desconegut, o secundària a altres procediments, com la celulitis (infecció de la pell de les cames de repetició), cirurgies engonals prèvies, malaltia cardíaca o renal greus, radioteràpia,....).
Aquesta és produïda per la disminució en el nombre i/o en la funció dels conductes limfàtics (vasos microscòpics que s'encarreguen de transportar el plasma (aigua del cos) extravascular (que no circula ni per arteries ni per venes) i extracel·lular (fora de les cèl·lules) fins a unir-se a la circulació venosa abans de l'entrada en el cor per la seua oxigenació, participa principalment en la resposta immune. La disfunció causa un edema, acumulació de líquids, a les cames o braços, que si es cronifica pot presentar conseqüències greus .
Característicament es tracta d'un edema fred (cames inflades i fredes)
El diagnòstic es fa per la clínica i antecedents, el diagnòstic de confirmació es fa per medicina nuclear, mitjançant uns traçadors que valoren la funció de drenatge del sistema limfàtic.
El tractament acostuma a ser conservador mitjançant mitges de compressió i visites periòdiques al fisioterapeuta, en ocasions, però, la necessitat quirúrgica per mala evolució és necessària amb uns resultats que ara comencen a ser relativament esperançadors.